El temps ha hagut de cremar moltes lletres, obrir moltes ferides, i retenir moltes memòries; per combinar un realisme fictici tan directa que ens transporta sense fluxos a dins l'angoixa d'uns temps perduts; ressuscitant un paràgraf de la història de la nostra terra, per endinsant-se a dins la vida rutinària d'artistes oblidats dels Països Catalans.
Feia anys que no llegia un llibre en català amb tanta intensitat!
Xavier Panades i Blas, rapsode (juny, 2007)

Ha estat un goig "recordar" allò que, en realitat, no he viscut, coses que pertanyen a la memòria històrica de la meua familia. Molt encertada la inclussió de les "fotos" de l'època. Permetien llegir molts passatges com si estigueres visionant els fets narrats. Molts camins encetats, moltes finestres obertes. Algunes d'elles m'haguera agradat es desenvolparen un poc més. El final, lògic, fins i tot previsible i, sobretot, obert. Perfecte. Gràcies.
Diego Trigueros (juny, 2007)